Al principi d’aquest camí, creia que m’havia de cultivar per poder cantar.  Amb el temps he anat veient que és precisament el cantar, amb el viure, el que va estovant la terra…

fer-se vela

Cantar és deixar passar la saba per la branca que som. Ser la caixa del violí únic amb què cada un de nosaltres dialoga amb la música de la vida.
És fer-se vela per a que sigui el vent qui fa moure el vaixell.

una llar per al cant

Ser capaç significa molt més que posseir uns recursos; ser capaç significa que una cosa “cap” a dins teu, que tens espai per a ella, que pots acollir-la.
Ets capaç de cantar quan has esdevingut una llar per al cant.

camí

L’aprenetatge del cant -com de tantes altres parcel·les de la vida- és un camí de vida, de comprensió i de coneixement.

responsabilitat

Responsabilitat.

Habilitat d’escoltar bé

la pregunta primer.

amor

La clau? L’amor.
L’amor que et fa ser-hi del tot.
L’amor que deixa en buit absolut allò que no sou tu i el que fas.
La bombolla dels enamorats. La carícia, i res més.

presència

Un geni, és potser diferent d’una persona corrent? O un geni és una persona corrent que -almenys en algun aspecte d’ella mateixa- ha trobat la completesa, la presència total?

l'instant

I és que música és meditació: l’estar cent per cent en el que estem. Sense pensaments que es creuin, sense que ni tan sols hi hagi observador. És un estat de meditació profunda. Un estat de transcendència. Un moment de bellesa total. Bellesa en el sentit d’autenticitat. És l’art: l’instant d’intimitat total amb la vida.

el silenci

El silenci. El poder-se quedar en silenci i tenir-ho tot.
El valor del so, si apareix només quan millora el silenci.

Desplaça cap amunt