Assumpta Mateu va estudiar al Mozarteum de Salzburg i a la Hochschule de Karlsruhe, i va aprendre de persones sensibles, i sobretot, de moltes hores de diàleg amb el so i el silenci. Entre els seus professors, Mitsuko Shirai i Hartmut Höll. 

Va ser premiada en diversos concursos internacionals de cant, com el de Köln.

Ha actuat als principals auditoris i teatres del país, com també a Europa i Amèrica. Ha cantat òpera i oratori, però sempre s’ha trobat especialment a casa amb el Lied i la música de cambra. Formà duo amb el pianisita Francisco Poyato.

Ha estat convidada a cantar amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Simfònica del Liceu, la Sinfónica de Madrid, la de Radio Televisión Española, la de la Comunidad de Madrid, la Filarmónica de Bogotá, la Gulbenkian de Lisboa, la Kölner Rundfunk Orchester, l’English Chamber Orchestra, l’Orquesta Barroca de Sevilla, l’Orquestra de Cadaqués, la Würtembergische Kammerorchester…

Des de la seva fundació l’any 2001, és professora a l’Escola Superior de Música de Catalunya i ara també hi fa de Coordinadora del Màster de Lied.

Imparteix master-classes, entre d’altres institucions, a la Hochschule für Musik Karlsruhe. També dóna cursos i tallers sota el títol de “La veu de la vida”, on la respiració i la veu es contemplen com a eines de consciència.

S’ha dedicat llargament a observar la relació entre el cos, l’ésser humà, la veu i el llenguatge. I ho ha fet amb la perspectiva dels estudis de filologia clàssica, mitjançant la seva pròpia investigació i experiència, a través de l’acompanyament als alumnes i en col·laboració amb l’Ohad Nachmani (Feldenkrais) i l’Hervé Baunard (Rolfing Movement).

Per a ella, la música és una manera de comprendre què és la vida i de recordar qui som en essència, i així es reflecteix en el seu enfocament pedagògic i en els seus projectes musicals actuals.

Al capdavant de l’Ensemble Vocal Canticel, va posar en veu i en escena el Requiem de Mozart i el Magnificat de Bach.

Musicquor, el duo de música meditativa improvisada que formen amb la pianista Eulàlia Solé, és el fruit de despullar-se de moltes estructures i pressupòsits en la música i de caminar cap al fer-se vela.