La veu de la vida
Quan es respira sense anar a buscar l’aire, només fent espai per deixar-lo entrar, hom s’adona que en realitat és la vida la que et respira, que és ella la que et viu. No la posseïm, la vida. Ella ja hi era abans. I hi serà després. Simplement hi ha una estona que viu a través nostre, que mira des dels nostres ulls. I potser batega amb el nostre cor. Una estona… No és pas petit, això. És molt …