Sembla que la paraula assajar és molt més escaient a la música que no pas la paraula entrenar. Sona més elevada, més artística.
Però assajar significa preparar la millor versió d’una interpretació, la millor versió del producte que és una cançó per entregar-ne la còpia més fidedigna tal dia a tal hora. Entrenar-se, en canvi, seria fer-se capaç de ser sempre, en cada instant, la millor versió de nosaltres mateixos, per estar absolutament presents en el moment, i deixar que sigui aquesta absoluta presència, la comunió amb l’instant únic en què s’està donant la vida, la que, en un moment donat creï la cançó. Allà, en aquell moment, en aquelles circumstàncies. Que és l’única realitat.
Només cantant en diàleg amb l’instant present podem cantar una realitat, podem cantar vida. D’altra manera el que fem és anar entregant còpies. Còpies molt bones, potser sí. Còpies molt sofisticades i de molt mèrit tècnic.
Però en algun moment haurem de triar si volem ser copistes o creadors.
I ni tan sols creadors d’obres d’art, sinó de vida. Companys creadors amb la vida. És a dir, si ens podem dedicar en cos i ànima a viure. A ser.
” Flauta, música i flautista
s’han trobat
per dar-me un nom”
“No recordo haver escrit res.
Ho sé només
per haver-ho llegit després.”