Prou que torna l’oreneta.
I se’n torna a anar…
Fes tants viatges com vulguis,
de llunes a sols,
de molses a roses.
Passat l’estiu,
quan facis companyia al boix sincer
del cim més alt,
entregada al blau
i a tants perfils d’anys de roques i silencis,
quan endevinis el mar que no veus
allà al fons
i distingeixis el dolç del dolç,
ben lluny i a dins mateix,
suaument,
se’t dibuixaran harmònics a la neu.
I una àliga emprendrà el vol.
